Project Type: 5. Concursos

Centre de Salut Trencadors

Concurs per nova UBS a Llucmajor, Mallorca.

Centre de Salut Consell

Nova Unitat Básica de Salut a Consell, Mallorca.

Centre de Salut Son Ferriol

Centre de Salut a Son Ferriol

Emplazamiento

Son Ferriol, barriada del levante de Palma, de no muy lejana creación, siempre muy vinculado a las carreteras de salida de Ciutat hacia el centro de Mallorca. Un casco urbano de manzanas cerradas con calles ortogonales de bloques de viviendas o hileras de adosados, donde los edificios públicos deben destacar por su singularidad y disposición.

El solar, en la parte central del núcleo, finaliza un extremo de manzana, con un corte a medianera no ortogonal a las calles, que la da una asimetría seguramente fruto de una antigua traza de la configuración del parcelario agrícola. Se dispone de fachada a tres calles, con la orientación sur de menores dimensiones i las oeste y norte con longitudes similares; el tráfico habitual y la necesidad de tener salida a las vías de comunicación nos llevan a volcar la fachada principal al lado oeste.

Consideramos de cara a la resolución de la edificación, el hecho de ser un núcleo palmesano muy vinculado al entorno natural, con la ortogonalidad siempre presente tanto en texturas como en tonalidades y en la conformación de las celdas del parcelario; la singularidad de la linealidad, en la disposición de visuales lejanas y en la horizontalidad del paisaje, donde cualquier elemento vertical puntea el espacio y posiciona (los molinos de viento, árboles singulares, el campanario,…), confieren una fuerte disposición geométrica al emplazamiento. La poca pendiente del terreno, siempre en dirección mar, entendida como escorrentía de agua de lluvia y las brisas marinas del embat veraniego, en sentido contrario, complementan con su suave presencia la lectura del lugar.

Necesidades

Se plantea dar respuesta volumétrica a las previsiones de la normativa municipal, con la solución de manzana cerrada entendida como edificación con alineación a vial; se entiende el retranqueo a la calle como espacio público (zonas ajardinadas y zona de aparcamiento en superficie). Se resuelve el centro de salud en dos plantas sobre rasante, con acceso a cota de calle, donde se distribuyen las áreas solicitadas, quedando el espacio no edificable del patio de manzana como zona ajardinada y drenante, y una planta sótano destinada principalmente a aparcamiento e instalaciones con rampa de acceso por el noreste.

Resolución con el entorno

La solución es consecuencia de la lectura realizada; se da continuidad a la volumetría propia de la manzana, con fachadas cerradas en la alineación prevista, con diferenciación de las que se encuentran en secuencia de les viviendas existentes, a norte y sur y la que es la principal o de acceso, en el lado oeste. La imagen de rotundidad y singularidad definen su función pública y las soluciones habituales y comunes la integran en el entorno donde se encuentra. Las soluciones con obra vista de diferentes aparejos de composición y con remarcado de las juntas horizontales y sus aberturas, de proporción vertical, responden al carácter agrario que se respira todavía hoy en Son Ferriol. Las zonas de vegetación, complementan esta idea; la definición de rectángulos y la relación interior con exterior remarcan el fuerte carácter geométrico del parcelario de zonas de regadío.

Adecuación funcional

Las soluciones tomadas intentan reducir las circulaciones optimizando la funcionalidad. Se disponen patios en la fachada sur, en dirección norte, que se relacionan con el que queda del interior de manzana, para mejora de las condiciones de iluminación, asoleo y ventilación. El acceso en la esquina noroeste, de especial singularidad estructural y porche de protección, permite una idónea resolución del programa, con los núcleos entre plantes y zonas de servicios en la fachada interior al patio y una distribución en peine a partir del pasillo principal, con alas en dirección norte-sur.

Características del edificio

Se valora que los espacios interiores disfruten de visuales con buena iluminación y ventilación natural, donde las circulaciones sean claras y que de manera sencilla se puedan mover por el interior. Los patios lo complementan y permiten la percepción del entorno exterior. La estructura de hormigón armado, de sencillez probada y máximas prestaciones, se desplaza en todo lo posible a las zonas perimetrales donde coincide en fachada con los muros de cerramiento, reduciendo puentes térmicos con el aislamiento por el exterior y liberando las zonas interiores para mayor flexibilidad y reformas posteriores. Los acabados se eligen en función de la máxima durabilidad con un mantenimiento habitual.

Los exteriores se concretan con el uso de pocos materiales, que unifiquen el conjunto y de envejecimiento digno y libre de importantes reparaciones o sustituciones. Los paramentos de obra vista de bloque prefabricado con sus composiciones de aparejos, las carpinterías de aluminio y los acristalamientos, así como les cubiertas planas no transitables con acabados de grava, a diferentes alturas para permitir una ocultación de les zonas de maquinarias y placas solares conformaran la envolvente del edificio.

La propuesta aprovecha las condiciones del solar para disponer de ventilación cruzada, con aberturas a la dirección de les brisas del embate y con la dualidad de patios que permiten la entrada de la luz solar al interior del edificio y asoleo en épocas frías. El agua de lluvia se  aprovecha para riego de zonas ajardinadas y la vegetación y arbolados mediterráneos, serán adaptados a la climatología local y con necesidades hídricas reducidas.

Residència a Maó

Maó, la terra on primer es veu el sol de cada día, port de refugi reconegut a tota la Mediterrània per la seva singularitat, assentament a alçada rocosa, a l’illa de Menorca, terra de tradició ramadera i agrícola amb la seva herència de tants de paredadors passats, escaquer de cel.les relativament geomètriques que demostren la ingent petjada humana configurant el paisatge rural, elements sofisticats i de solidesa demostrada, amb infinitat de detalls i solucions per adaptarse a totes les situacions que la geografia i la topografia ofereixen. Portells amb les seves barreres de fusta d’ullastre, disposició natural per oferir redossa del vent, laboriosa feina per permetre disposar de millors terres lliures de tant de pedreny.

El solar on es preveu la residència per a persones dependents es troba al límit del casc urbà, en contacte amb una via de ronda i en una situació de contradicció; per un costat el poble, l’essència de la urbanitat, el contacte amb la concentració urbana i per altra les vistes obertes i la variabilitat pròpia del camp menorquí, enmig i com a murada, el trànsit de vehicles i l’asfalt, ho entenem com un tall amb els seus renous i que impedeix la sortida a l’espai natural.

A escala més detallada, s’ha de passar de la concentració edificatòria amb els seus carrers, edificis singulars i espais buits, a donar final, façana i acabat a una zona de la ciutat, podent aprofitar que per la seva orientació es disposa de vistes llunyanes que han de complementar els espais a construir. Quedarà en el record proper l’antic ús del sòl, es manté seguint les consideracions de la fitxa de protecció, una part del Quarter de Santiago, amb la pròpia vegetació dels seus patis de maniobra.

El projecte

Pensam que és necessari donar solució als conflictes que trobam i afegir valor urbà amb la nostra construcció; formant part del nucli del poble volem entendre que l’edifici ha d’aprofitar l’emplaçament, donant continuitat a les seqüències d’espais públics existents amb la plaça i la seva vegetació, les alineacions dels carrers que formen urbà. Col.locam una peça singular de façana ordenada que per la part de visuaas més llunyanes tanca de manera amable el front urbà, en seqüència de la part conservada del Quarter i mantenint la superfície propasada per la construcció de les futures vivendes; al gra més menut, valoram la necessitat d’accedir pel costat de la ciutat, és un lloc que complementa el que hi ha, pel que es respecten les alineacions de les palmeres i la continuïtat de les traces existents, creant nous espais de vegetació que s’obren cap a l’entrada de l’edifici. Els elements de pedra seca, de la mateixa manera que un poc més enllà segueixen conformant tanques, pletes i horts, aquí són fonamentals a l’hora de conformar aquest entorn més inmediat. Al costat de la ronda, on donam front, mantenim la traça del camí d’en Guixó, porta en aquest cas de la lliberació cap a l’espai obert i aprofitam l’espai lliure per crear un coixí de vegetació que suavitzi la relació.

L’aparcament es soluciona de la manera que creim més amable, amb un únic sentit de circulació es dona entrada pel carrer proposat i sense haver de crear un nou carrer, es dóna pas pel lateral on es preveuen els nous habitatges i es pot sortir directament a la ronda; d’aquesta manera es creu que es redueix de manera important la presència del tràfic prioritzant, l’espai lliure per a les persones.

L’edifici

La solució adoptada amb nucli central i distribució de peces perimetral, la consideram la més adaptada a les necessitats del programa; resol de manera senzilla els temes de control i redueix de manera important la necessitat de circulacions, permanent a la vegada que la major part de peces importants tenguin façana a l’exterior i a planta baixa sortida als espais propis d’ús autònom. La divisió en tres zones de característiques similars simplifica la concepció dels espais i permet de manera fàcil la seva diferenciació ja sigui amb colors, textures o marcant els recorreguts de forma diferent, facilitant la orientació dels seus futurs habitants.

Es preveu una construcció de tècniques senzilles i tradicionals a l’illa, ja que per la dificultat de connexió amb l’exterior es considera més pràctic anar a sistemes ja provats i de solvencia contrastada. Les façanes responen a les necessitats de control d’insolació i l’existència de patis permet una bona ventilació creuada a totes les estances. Es compliran les exigències de producció d’energies renovables i es considera important poder disposar de reserva d’aigües pluvials per al reg de les zones enjardinades. El manteniment donades les condicions dels materials constructius i d’acabats es creu reduït i es pensarà des de projecte amb la major durabilitat dels components.

Es dóna importancia cabal a l’urbanització de l’entorn així com a la vegetació, pel que a part dels tancaments de pedra seca, es preveuen altres elements tipics del camp menorquí, realitzats en fusta d’ullastre i s’enjardinaran els espais exteriors que ho pemetin amb vegetació autòctona de baix consum hídric i que complementi la posició d’elements singulars com garrofers i figueres.

Escoleta municipal

Escoleta municipal a Llubí

Solar al límit nord-est del casc urbà de Llubí, un carrer de vorera i més enllà el sòl rústic del Pla de Mallorca i les seves coloracions variants segons l’època de l’any amb el seu cicle de la primavera a la tardor.

Lloc mancat de referències; solars buits i construccions sense continuïtat, la densitat dels poblets del centre es va perdent i difuminant mentres un s’allunya del centre. Una illa ampla que permet uninterior obert on els veïnats són enfora i camparteixen l’espai verd. Partim de les restes de l’ús agrícola que l’antic propietari li donà un temps enrera, la retícula  del marc de sembra dels tarongers originarà el punt de partida del projecte.

Cercam un edifici de rotunditat geométrica, on una seqüència d’espais buits, els patis, amb continuïtat visual, crein els àmbits necessaris per donar resposta concisa al programa de l’escoleta; una plaça pública, el pati-àgora d’entrada i el distribuidor-rebedor. La volumetría combina elements cúbics, on les relacions de transparencia i visuals en diagonal van descobrint la profunditat de l’espai. Es passa del bullici del carrer a la intimitat del pati interior, on es comparteix la calma dels jardins i horts dels fons de parcel.la del veïnatge amb les instal.lacions exteriors per a la diversió dels infants.

Una distribució senzilla, on les circulacions es realitzen per espais aprofitables, complementaris de les peces principals, que s’han col.locat cercant les millors oreintacions; solucions constructives de reconegut bon comportament bioclimàtic per a situacions com la que ens trobam d’un ús escolar de curta edat i el nostre clima; porxades, voladius, patis, dualitat-ombra-sol, ventilacions creuades combinades amb la vegetació qe acaben conformant el resultat volumètric del conjunt. Un edifici que ofereix sempre i des de cada espai, la possibilitat de veure més enllà, resolt a nivel del carrer i que amb el jocd’amagar-se i deixar veure’s, ofereix un espai carregat de possibilitats on sempre destaquen les visions creuades que permeten un control de toto l’àmbit.

Aprendran a caminar, relacionar-se, cantar, ballar, preparar-se per els següents graons que té prevista la vida a l’infant; els seus primers jocs, conillons, carreres, betuts, ¿aprofitam els 4 cantons?…

Habitatges de Protecció Pública

Habitatges de Protecció Pública

Escola Graduada

Grand Hotel Minsk Belarus

Can Cantó

Centre Socio-cultural a Eivissa

Ens trobem amb una parcel·la envoltada d’edificis que només es relacionen amb ells mateixos, un entorn anodí, sense jerarquia. Disposem del clima, del verd dels parcs … i de a gent.

Es necessari potenciar el fluxe peatonal des de la zona de l’Església,

I connectar-lo amb les zones verdes existents. D’aquesta manera el nou edifici es desenvolupa al voltant d’un pati permeable que serveix de nexe entre elles.

El centre reconeix el límits del solar i ofereix una imatge representativa que caracteritza la seva presència com edifici públic. Una imatge compacta,  que actua d’aïllament acústic del soroll provinent del carrer i dels parcs existents.

Cerquem una arquitectura mediterrània, elegant però amb elements senzills i contrastats. Que pugui qualificar el lloc.

Així l’edifici creix donant resposta als usuaris, a les seves necessitats i característiques.

El pati serveix de nexe visual continu entre les diferents estances.

A partir d’aquí es juga tant amb les orientacions i les ventilacions creuades com amb els voladissos i demés proteccions solars per aconseguir els nivells d’il·luminació i ventilació necessaris a qualsevol arquitectura sostenible mediterrània.

Els jardins es prolonguen al interior del centre desapareguent els límits interior-exterior. Una important superfície porxada actua com element de recorregut exterior comunicant les dues zones verdes i donant accés al diferent programa. Així aquest pati acaba sent un important element catalitzador, distribuïdor i potenciador del fluxe peatonal.

La repetició  d’una crugia estructural resoldrà el conjunt, otorgant unitat i facilitat a l’execució. La morfologia dels volums permeten una execució per fases i una futura ampliació.

Com edifici sostenible cerca l’aprofitament màxim de la llum solar, la protecció amb amplis voladius i les ventilacions creuades. S’instal·laran plaques solars i es recollirà l’aigua de pluja per regar les zones verdes.

Es plantaran especies autòctones de baix consum que canviaran la seva tonalitat amb les estacions…flor d’azahar, flor d’ametler, el verd de la vegetació, el blau del cel…l’edifici canviarà amb el paisatge.

Camp Redó

Equipament assistencial, centre d’estades diurnes i habitatges a Camp Redó

L’actuació proposada, que forma part del projecte de millora de l’àrea del barri d’Es Camp Redó, suposa intervenir a dos blocs del conjunt d’habitatges de protecció pública construïts a mitjans dels anys 50 del degle passat.

Entenent que forma part d’una actuació de regeneració urbana, no es pot perdre de vista que la intervenció ha de pressuposar una conservació dels valors patrimonials existents, entenent-se com un conjunt històric representatiu d’una època del passat recent. S’ha de conservar l’ordenació i la morfología urbana, però principalment, no es poden perdre les característiques que el definiesen; volums senzills, absència d’ornamentació, racionalitat dels sistemes constructius, conformació d’un conjunt caracteritzat per la simplificació formal que desposa d’un espai públic únic.

Proposta arquitectònica i relació amb l’entorn

Es preten la renovació dels blocs XIV – XV del conjunt per a la seva conversió en un Equipament Asistencial (Centre d’estades diürnes i habitatges per a gent gran) enmarcada dins els treballs de millota de l’entorn social.

Analitzades les intencions a escala de barri proposades per millorar el nivell de vida dels habitants de l’entorn, entenem que la intervenció ha de suposar un increment de qualitat del conjunt urbà i ser focus d’activitat i relació; es tracta d’una aposta per promoure la solidaritat, normalitzadora de la convivencia entre generacions i creadora dd’al.licients a la vida dels majors.

Els espais exteriors donen desposta a aquestes sol.licituds; es relaciona la zona entre blocs amb els nous espais públics del voltant, un complement a mode de jardí secreto n es guarda ka sabiduría de l’experiència, espai privat però de vocació pública amb la finalitat de servir de lloc d’intercanvi.

Exteriorment, el contorn resultant de la conservació de l’ordenació, també és espai de relació directa; el joc de transparències, cercades als punts de major interès, interactuen en l’activitat de l’entorn. El Centre d’estades diürnes col.locat a planta baixa puposa la creació de vida i moviment a les hores que està en funcionament.

La proposta arquitectònica és resultat de l’interpretació dels condicionants; s’ha d’entendre l’actuació com la renovació de dos blocs que s’unifiquen; la volumetria es manté però el funcionament passa a ser unitari. A les plants on es permet, es treballa a tota la superfície; el Centre d’estades diürnes no només és la superfície construïda sinó que és també l’espai exterior; recull l’accés, les circulacions, els espais de relació directa i amb l’entorn i puposa la continuació de l’espai verd previst.

De la mateixa manera entenem el soterrani previst; tractar-ho com una superfície conjunta dóna major llibertat de relació entre els dos blocs i permet un aprofitament major amb possibilitats de creació d’espais complementaris posteriors.

Els habitatges resoles a les plantes pis i sempre vinculats amb les circulacions de planta baixa, complementen l’idea directora de l’actuació. Es distribuyesen a partir d’un únic nucli de comunicació, col.locat a un extrem del bloc; amb passeres adosadse a les parts interiors, volcades al pati. S’enten que és una solució que permet la continuitat dels habitatges passants, amb doble façana i que crea un espai comú de convivencia.

Les façanes són resultat de l’intenció de mantenir el carácter dels edificis; és una proposta on en esencia està present el llenguatge precís i concret que els caracteritza. Efectes de la reminiscencia del moment; reinterpretació del sòcol, ús de materials i colors, relació buit-ple.

Viabilitat tècnica

Les característiques del conjunt existent provoquen la solució propasada; els sistemes constructius i les alçades reguladores requerides obliguen a la substitució dels elements estructurals horitzontals i la millor forma de realitzar-ho és fent un buidatge a partir de les façanes interiors, mantenint el contorn actual.

Un cop acceptades les condicions d’actuació prèvia, s’enten que resulta molt més interessant ocupar la totalita del subsòl donant majors possibilitats de distribució i de canvis futurs.

La renovació interior es realitzarà amb sistemes constructius senzills i s’aprofitarà per augmentar la superfície amb els voladius permisos. Es preveu l’ús de materials tradicionals i en consonancia amb els edificis existents.

Propostes innovadores i ecològiques

El compliment de les normatives específiques vigents s’incrementa amb l’intenció d’aprofitar solucions d’arquitectura passiva, noves tecnologies i propostes de baix consum.

Es preveu l’ús d’elements mòbils de control solar a totes les orientacions, integració de les plaques solars de generació d’ACS dins el conjunt edificatori, recollida d’aigües pluvials per a reutilització a reg i cisternas dels WC, ús d’espècies vegetals autòctones i de baix consum d’aigua, sistemes de climatització a partir de bombes geotèrmiques i control d’il.luminació amb sensors de moviment.

Centre de Gerència del 061

En la zona aluvial de la Bahía de Palma, en un lugar de paso, por su relación con la carretera de Manacor, marcado por la volumetría del hospital de Son LLàtzer; que aún conserva alguna de las propiedades de un espacio de tradiciones agrícolas y ganaderas.

Se dispone de amplios horizontes, parcelaciones tradicionales con actividades diversas que derivan en vistas cambiantes de gran riqueza, espacios punteados por líneas eléctricas i caminos rurales, alineaciones de árboles y retículas de plantaciones de frutales; la cercanía del mar y sus brisas; más lejos la Serra de Tramuntana, como telón de fondo al norte.

Se pretende dar respuesta a un estricto programa funcional, compaginado con la situación de la vía de acceso y sus espacios colindantes, la orientación y las vistas. Un entorno rural, en las proximidades de una ciudad, ocupado por un gran equipamiento y limitado por vías de circulación.

El edificio que proponemos se caracteriza por su volumetría clara, una cinta continua que se posa con respeto en el lugar y se adapta a las diferentes situaciones y necesidades; vuela, se pliega, se levanta y se inclina como una reverencia, dejando entrar las vistas y la iluminación hacia el patio y las zonas comunes y de circulación. La imagen y su forma le otorgan un papel representativo, singular, a tono con la función para el que se crea.

Un primer pliegue de la planta baja marca la zona de acceso como el espacio más representativo, en contacto con la zona de aparcamiento en superficie y el lugar reservado para estacionamiento de ambulancias, el vuelo de la planta piso produce un espacio cubierto previo, la entrada; en secuencia aparece el patio central, como segundo movimiento de la piel , una lengua de vegetación cruza por debajo y comunica con el entorno natural, el espacio posterior protegido por el edificio y por la lengua de tierra y vegetación a modo de barrera de sonido para evitar el contacto con las vías rápidas colindantes, se reserva como área de descanso; la vida natural por este lado forma parte del edificio.

En el interior nos encontramos ya protegidos, aislados del espacio exterior más urbano y descontrolado; el orden se adueña de la distribución, siempre radial desde la zona del centro donde se encuentra el núcleo de comunicaciones y un doble espacio de conexión visual entre plantas y con el espacio verde.

Las fachadas exteriores se resuelven con una piel uniforme para responder con rotundidad al carácter representativo del conjunto. El interior del patio es más amable, más tranquilo, los espacios se vuelcan a él, complementando las zonas de circulación.

En planta baja se sitúa la zona administrativa por un lado y el área de formación y docencia por el otro; con un tercer pliegue se crea un espacio exterior para la zona de entrenamiento, con un acceso independiente para vehículos, que sirve de remate para la zona de servicios. Los patios y el porche complementan los espacios interiores.

En planta piso se disponen el centro de coordinación de urgencias médicas, los departamentos de informática y telecomunicaciones , la zona de dirección y el área de descanso. Al estar elevados, desde las zonas comunes se podrá disfrutar de mayores vistas, mitigándose el estrés producido por ésta actividad continua.

Los patios jardín crean una atmósfera de tranquilidad y se vuelcan con el espacio exterior de la zona posterior; se sucederán las estaciones, el paisaje cambiará; tonalidades de verano, otoño, invierno y la fuerza de la primavera, la plantación de olivos nos mantiene una imagen menos cambiante en contraste con las zonas colindantes; el azul mediterráneo del cielo complementan en conjunto, recortándose sobre las cimas de la Serra; se domestica el territorio uniéndolo a la geometría de la actuación.

Son Güells

El plantejament del Centre i la claredat de la proposta neixen de l’especificitat de la malaltia del Parkinson, del solar i del programa requerit;
El Centre es desenvolupa en una sola planta entorn a un gran pati-jardí, referent comú de totes les àrees i element dinamitzador de les zones de convivència i àrees de recorregut.

La disposició del programa busca la privacitat i bona orientació per a les habitacions i una major accessibilitat al Centre de Dia des del carrer. Intentem formalitzar espais que alberguen activitats dirigides a millorar la qualitat de vida dels seus usuaris, estimular el desenvolupament de les seves capacitats i potenciar recorreguts agradables.
Des de l’exterior el Centre ofereix una imatge compacta, que reconeix les alineacions del solar i aïlla l’interior de sorolls i vistes no desitjades.

Pac

PAC

Escoleta

Escoleta en Son Dameto

Estació Marítima

NOVA ESTACIÓ MARÍTIMA AL PORT DE CIUTADELLA

una illa:

la més desitjada,

centre del Mediterrani occidental,

esponja de diferents cultures i tradicions…

una ciutat,

una porta; entrar i sortir…

terra, mar; cotxe, vaixell; conduir, navegar;

 

costa oest, dos plans; la mar i un balcó,

línia de costa artificial, voltada de penya-segats;

una carretera, un passeig; encreuament de fluxes,

una plaça; uns van i vénen…

altres volten… lloc de pas

 

una estació:

espais amplis i diàfans,

possibilitats d’ocupació i ús;

dobles espais que obren diagonals visuals,

sortida, arribada; espera i embarcament,

filtres de control,

serveis auxiliars;

centre d’interpretació destinat al turisme,

bar i terrassa amb funcionament independent,

flexibilitat horària,

activitats a l’aire lliure, una talaia, un mirador,

espais comercials i zones d’informació;

dos nivells de pas, comunicats obertament,

espais oberts a les vistes,

l’horitzó del mar…

 

una proposta:

que neix del lloc;

de la topografia i l’emplaçament,

dels fluxes circulatoris,

clara relació del diagrama funcional

amb el concepte espaial-volumètric;

 

i de la necessitat de fer-se seu l’entorn,

de benvinguda,

imatge representativa i rotunda,

volum simple i contundent,

blanc emblemàtic que guaita,

calada a la mar

pell envolvent que cobreix on interessa,

tamís de llum, llanterna a la foscor…

reminiscències de la tradició, la cultura;

identitat històrica pròpia, d’aquí…

 

un edifici.

Fray Cayetano

L’emplaçament:

Ens trobem amb un doble punt de transició; per un costat la Serra de Tramuntana que dona pas al Pla, i per un altre el casc urbà que es dilueix amb el Sòl Rústic

.Estem a una parcel·la irregular, amb pendent em sentit Nord-Sud; a un entorn en formació i sense gaires referències.

L’edificació:
Es tracta d’un conjunt de 16 habitatges unifamiliars adossats; una primera franja alineada amb el carrer; un pas comunitari i un bloc independent al límit sud-oest.


Es tracta d’un conjunt de 16 habitatges unifamiliars adossats; una primera franja alineada amb el carrer; un pas comunitari i un bloc independent al límit sud-oest.

Es pretén aconseguir una imatge unitària sense perdre lluminositat ni singularitat. Amb aquesta finalitat, i aprofitant la pendent del terreny, el bloc s’escalona habitatge a habitatge.

Les reculades de l’edificació cerquen un correcte assolellament, el lloc de cobertes inclinades amb les planes i la combinació dels materials a les façanes donen força al projecte atorgant-li ritme i proporció.

Els habitatges cerquen la bona orientació de les seves estances i la claredat en la separació de les funcions, deixant el nucli de serveis al carrer i fent fluir l’interior de les sales d’estar cap`el jardí exterior. Els testers giren la seva cara al trobar-se amb una nova via. Amb el tractament homogeni dels espais comunitaris aconseguim l’ unitat i l’ integració necessària al projecte.

Centre de Salut a Andratx

Situación y emplazamiento

El solar propuesto se encuentra emplazado en la zona noreste del núcleo urbano de Andratx y se accede al mismo desde el casco antiguo.

El solar presenta una serie de particularidades, la primera de ellas es que el único punto de acceso es un vial que nace en la c/ Antonio Mulet y que tras atravesar la franja de edificaciones, que conforma el frente edificado de la calle anteriormente citada, se ensancha en el solar propiamente dicho.

El solar presenta un fuerte desnivel topográfico entre la cota de acceso en la c/ Antonio Mulet y el punto más alto del solar, cercano a los 8 metros, dato a conformar con la redacción del estudio topográfico. Sin embargo el solar se va desarrollando como una gran calle en rampa que va ascendiendo en sentido zigzagueante, de manera más estrecha en su inicio para posteriormente irse ensanchando progresivamente.

Justificación formal

Tras un análisis en profundidad de los condicionantes más relevantes del solar, entorno urbano, planteamiento constructivo, funcionamiento asistencial, accesos, impacto visual y vistas, se plantea una propuesta arquitectónica capaz de conseguir una serie de objetivos que se consideran fundamentales:

  1. Accesos y aparcamientos.  El acceso peatonal y rodado directo desde el casco urbano, es el primer objetivo que se plantea el Anteproyecto y que consideramos de vital importancia para el correcto funcionamiento del centro, tanto en términos de acceso de usuarios con movilidad reducida, acceso directo al PAC (usuarios y ambulancias), como para una supresión total de las barreras arquitectónicas y poder evitar los problemas topográficos, expuestos anteriormente, que presenta la parcela. El aparcamiento se resuelve en superficie, en las inmediaciones del centro.
  1. Imagen y relación con el entorno urbano. El edificio pretende integrarse en el entorno urbano de manera silenciosa y discreta, trasladando el protagonismo a la edificación a rehabilitar de la antigua guardería, que se convertiría en el referente de la actuación (dado su elevado emplazamiento visible desde todo el pueblo) y sin obstaculizar la visión actual del abside de la iglesia.
  2. Funcionalidad y flexibilidad. Se plantea el edificio del centro de salud como un gran contenedor diáfano con un núcleo central de comunicaciones desde el que vertebra todo el programa. Dando estricta respuesta a los requerimientos del programa funcional solicitado, pero permitiendo cambios de distribución y de uso en un futuro con ausencia total de obra y cambios en las instalaciones.
  1. Geometría y construcción. El planteamiento del edificio parte de una geometría sencilla que permita una construcción sencilla y modular, encaminada a conseguir soluciones que garanticen una sencilla puesta en obra, máxima durabilidad y mínimo mantenimiento. El método constructivo del edificio se plantea íntegramente industrializado con el objeto de conseguir una mayor rapidez de ejecución, economía constructiva y que responde a las características de un edificio altamente tecnológico.
  1. Instalaciones y sostenibilidad. El edificio se plantea desde unos principios de economía y optimización de los recursos naturales desde el diseño arquitectónico. El diseño de las instalaciones electromecánicas del edificio debe garantizar el consumo solamente de la energía necesaria (optimización y ahorro energético), la transformación de la energía deberá realizarse de una forma respetuosa con el medio ambiente (edificio ecológico).

Justificación funcional

La organización del programa funcional requerido responde a un esquema lineal sencillo y efectivo de distribución de los diferentes usos de la manera más óptima y racional posible, articulado por un núcleo central de comunicación y servicios entre las diferentes plantas. Todas las zonas asistenciales y de uso público disponen de iluminación y ventilación directa con el exterior.

A La Sal

Concurs públic pel Nou Palau de Congressos i Hotel a Palma de Mallorca.

Biblioteca U.I.B

Nova biblioteca para la Universitat de Les Illes Balears.

Son Banya

Concurs públic per a l’institut de Seguretat Pública de les Illes Balears.